Canviem el to d'un text

Després de molta estona de navegar i de deixar enrere illes i més illes, em vaig adonar que anàvem dibuixant un cercle sense fi en les aigües quietes. La felicitat que sentia feia uns moments esdevingué una estranya intranquil·litat. Vaig pensar que no sortiríem mai d'aquell laberint d'illes mentideres. Perquè, encara que aparentment es mostraven tan confortables, ni un ocell, ni una casa. Eren deshabitades, deshabitades del tot, com mortes. I nosaltres no en podíem fugir.

Dolors Garcia i Cornellà, La boira més blanca.