El poder dels petits canvis

La fotografia que mira ara li ha dut al cap el dia de l'excursió. L'última que va fer amb l'Anna. No recorda el nom del poble. Creu que tot just arribar-hi van visitar una església desolada i una mena de castell en ruïnes. Després, de seguida es va fer l'hora de dinar. Sempre era igual. Durant un parell d'hores, i un cop donades les consignes oportunes, els professors abandonaven la vigilància. Els alumnes obedients, distribuïts per grups en una magnífica esplanada, obrien les bosses del menjar i en presumien davant dels amics. N'hi havia que compartien la truita, les galetes i la carn arrebossada; d'altres se'n guardaven prou d'oferir res als companys. 

Maria Jaén, La dona discreta.